A classe, n’hem fet un sobre els components d’un sistema informàtic, i hem treballat les diferents funcions d’aquest programa.

Aquí us deixo l’enllaç que podeu visitar per veure el meu Cmap:

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1K70RBW5F-1H7L48Q-1NDK/Components%20del%20sistema%20inform%C3%A0tic.cmap 

El nostre professor de informàtica ens ha fet realitzar-ne un, i jo he decidit fer-lo sobre el “Desembarcament de Normandía” , ja que va ser un fet molt important gràcies al qual es va poder començar la invasió que va acabar amb l’alemanya nazi. Aqui us el deixo

A l’escola, hem penjat una presentació per veure com funciona la pàgina, i aqui us la deixo:

Espero ue us hagi agradat

El codi i protocol d’Skype són tancats i protegits, però els usuaris interessats poden descarregar gratuïtament l’aplicació del lloc oficial. Els usuaris d’Skype poden parlar entre ells gratuïtament. L’aplicació també inclou un servei anomenat SkypeOut que permet als usuaris trucar a telèfons convencionals, però aquest servei no és gratuït. Les tarifes oscil·len entre els 0,017€ i els 1,01€ al minut(per a les illes Niue), depenent de si les trucades són a un telèfon fix, a un mòbil, o a països amb alguna peculiaritat geopolítica (Cuba, illes de l’Atlàntic…).

L’Skype és multiplataforma. Funciona sota els sistemes operatius: MS Windows 2000/ XP/ Vista, GNU/Linux, Mac OS X i Pocket PC, així com també a la PSP de Sony. Recentment, ofereix en alguns països telèfons mòbils que, mitjançant una xarxa Wi-Fi, es connecten al servidor de trucades, així com també aparells similars als telèfons convencionals que es poden utilitzar com a fixos, mantenint les tarifes de l’Skype, connectats a l’ordinador.

El programa de l’Skype es visualitza en diversos idiomes. 

Ultimament acostumo a utilitzar aquest programa per parlar de forma més ràpida amb els meus companys. Però no utilitzo els serveis en els que s’han de pagar, ja que no els necessito.
Espero que hus hagi servit l’entrada nois, fins la pròxia entrada  

Espero poder actualitzar cada semana, com sempre, i espero també que us agradin les meves noves entrades.
Fins la pròxima entradaaa

Frisbee , és una marca registrada de la companyia de joguines Wham-O iés el terme utilitzat de forma genèrica per referir-se als discs voladors que es llancen amb la mà, ja sigui recreativa com esportivament. Són generalment plàstics, aspres, de 20 a 25 centímetres de diàmetre i tenen la vora arrodonit. Es dissenyen aerodinàmicament perquè volin amb un moviment circular i puguin ser fàcilment recollits a mà.

Una àmplia gamma de marques i

varietats de frisbees està dispon

ible comercialment:

• Els usats en golf de disc són petits però més densos, i s’adapten a diferents perfils de vol per incrementar o disminuir l’estabilitat o distància.
• Quan es va descobrir que els gossos es divertien amb el seguiment i recuperació de discs voladors de moviment lent, es van dissenyar models especials amb un material més flexible per evitar danyar la boca dels gossos i resistir millor les seves mossegades. Ara, fins i tot es celebren competicions al respecte, on es jutgen les habilitats de l’animal per seguir i atrapar el disc.
• Els discs voladors estilitzats amb forma de anells de Saturn són coneguts com aerobi s , i volen en general significativament més lluny que els frisbees tradicionals.
• Els discs il·luminats flashlight permeten prolongar la diversió fins després de la posta de sol, gràcies al material fosforescent de què es compon el disc.
• També hi ha discos que xiulen en assolir certa velocitat.

Avui he trobat aquest curios article per internet, i he decidit posar-lo al meu blog. Tracta sobre el primer telèf

on de fusta, crat per Sharp.

El telèfon es diu  Sharp Touch Wood SH-08C, i per promocionar-han creat un vídeo on petites boles de fusta avancen per una rampa construïda com tecles de xilòfon que, en colpejar, fan sonar una bonica melodia.

Comenteeuu

Aquesta fotografía és del “London Eye”, la famosa sinia Londinenca. Com és una sínia, ha de tenir per força forma de circumferència, i llavors m’ha vingut al cap el títol que pot tenir la imatge: Circumferència Londinenca.

Espero que us agradi

L’edifici

L’edifici d’un asil per a cecs, obra de Josep Domènech i Estapà de 1904-1909, fou remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcés i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”. La reforma posterior per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de cinc anys d’estar tancat, s’inaugurà el 25 de setembre del 2004.

Es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista, que es van prolongar en el cos del nou vestíbul, d’obra vista. La reforma posterior ha ampliat considerablement les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer: amb més de 50.000 m², ocupa quatre vegades més que el Museu de la Ciència anterior. El nou espai inclou nou plantes, sis de subterrànies, però amb claror natural, i una gran plaça pública amb magnífiques vistes de la ciutat. Tot plegat està pensat per a un públic eminentment familiar i escolar, perquè en la visita es pugui gaudir i aprendre interactivament.

Espais

El museu es divideix en diferents espais: el Mur Geològic, el Bosc Inundat, la Sala de la Matèria, el Planetari, la Plaça de la Ciència, Click i Flash, el Planetari Bombolla i elToca toca! D’altra banda, també presenta espais reservats per a exposicions temporals. CosmoCaixa també té cafeteria-restaurant, una botiga i aparcament.

La Fundació “la Caixa” ha obert un altre museu amb aquest nom a Alcobendas (Madrid).

El divendres passat vam visitar aquest museu per tal d’experimentar els conceptes que haviem estudiat a classe, i la veritat és que el museu estava força bé. La sortida va ser entretinguda i molt lúdica. A més, per la tarda, vam visitar una exposició de dinosaures molt interessant. En definitiva, ens ho vam passar molt bé